Era la primera vegada que jo anava a Olocau quant començarem a pujar ja era molt costos avanç de començar el camí mes costos esmorzarem en un lloc molt tranquil passarem per un lloc amb molta vegetació i amb moltes oliveres vàrem arribar al castell pujant una costa molt empinada i la vàrem baixar rodant quant vàrem arribar a baix del tot ens vàrem menjar una llepolia després de 15 minuts caminant vàrem parar a dinar i abans d’arribar al poble ens varem trobar un mineral que es deia quarç rosa i ens vàrem anar a casa després de terminar la ruta.
Va ser un dia molt complet en escalada al castell i tot.
Al dia següent vàrem tornar a Olocau per a anar al seu poblat Íber que estaba en ruïnes.
El meu germà i jo pujarem com cabres. Vàrem esmorzar en un lloc molt apartat del camí quant vàrem arribar a dalt del tot em vaig adonar de que la ruta es deia Puntal dels Llops vàrem vore les runes del seu poblat.
Al baixar volíem fer una altra ruta però va resultar que no estava senyalitzada i per por a perdre’ns tornarem a la ruta del poblat quant anàvem baixant el meu germà i jo anàvem com cabres.
Com estaven cansats anàrem al xalet dels meus iaios i ens menjarem la truita de creïlles que havia fet la meua mare i passarem un rato allí perquè feia solet
Aín està en Castelló amagat en la Serra d’ Espadà es un poble molt xicotet i(uns 150 habitants) i els cotxes no poden circular per el casc del poble perquè no caben.
Tot va começar esmorzant al pàrquing quant.
La ruta era per un bosc de sureres, va ser com si ens prenguérem en un altre lloc.
La ruta del castell era un camí de pujada de senda estreta. La altura del castell está situada a uns 600 metres.
Al baixar anàrem a fer la ruta del aigua on vàrem vore dos molins d’aigua i fonts naturals que eixien de la muntanya.
Quant arribarem al poble donarem la volta per a veure’l, els carrers son molt estrets i empinats.
Pablo Mármol 4t.
