Tot va començar el 7 de setembre de 2019. La meua família i jo ens anàrem a passar el dia a aquesta meravellosa illa. Estàvem allotjats en Santa Pola. Per poder arribar a l’illa, agafàrem un vaixell anomenat watertaxi. Com que eixe dia feia fred, estava núvol i la mar estava marejada, el vaixell no parava de pegar colps en l’aigua i em vaig asustar un poc. Quan arribàrem al port de l’illa, em vaig quedar descansat i tranquil perquè vaig comprovar que per fi havia tocat terra. A més, estava molt impacient per visitar tota l’illa.
El que més me va sorprendre, va ser com la gent que viu a l’illa, fa la seua compra de la setmana. Pareix ser, que compren per internet i després un vaixell els el porta, com si es tractés d’una empresa de missatgeria. Una vegada el menjar arriba al port de l’illa, estan el vehicles anomenats Quads, que s’encarreguen de repartir la encomanda a cada veí. Aquesta observació la vaig fer mentre creuava l’illa enmig del poblet.
A la mitja hora de caminar, xarrant (donat-li a la sin hueso) i sense deixar de mirar-ho tot, inclòs el paisatge tan bonic, arribàrem a l’altre extrem de l’illa. Una vegada allí, no vaig poder resistir-me i em vaig posar en l’aigua amb el kit de snorkel. Quina va ser la meua sorpresa, quan vaig vore tants peixos i tant bonics al meu voltant. Mai haguera pensat que en eixe trosset d’aigua i roques al voltant, hi haurien eixa meravella de essers vius amb aletes i una gran varietat de colors.
Per rematar, eixe dia es celebrava una boda. Boda amb xaranga, ballarins i orquestra. Però el que més em va sorprendre és quan vaig vore com la majoria dels convidats anàvem disfressats. A més, la gent que passava es quedava a celebrar la boda com si es tractés d’un convidat més. Agafava menjar i beguda gaudint de la festa tan marxosa que s’havia organitzat.
JOAN BALLESTER 5é de Primària.
