Hui he anat a vore la Marató de València perquè el meu pare la corria, primer vàrem despertar-se a les 6 menys quart per arribar prompte i poder aparcar.
Hi havia 22.000 corredors, primer eixien del museu de les Arts i les Ciències, i hi havia una línia blava marcada en terra per assenyalar els llocs per on passaven els corredors, al final 42 km de recorregut per tota València.
La marató de València és tot un espectacle:
Corredors, gent animant, policies, helicòpters, música, gent disfressada, associacions de tota mena que ixen a animar, batucades… Una experiència que val la pena viure!
El que més m’agrada és l’entrada a meta, és molt emocionant, hi ha gent que no arriba, que es cau, que plora, s’abraça, riu…i el públic aplaudeix molt, hi ha moltíssima gent.
Mon pare du 17 anys fent la Marató de València, quan proves una vegada sempre repeteixes .
Ah, i ens vàrem trobar amb el nostre antic mestre Paco…
