Fa exactament nou mesos els meus tios José i Elo ens varen donar una gran notícia. Aquesta ens va alegrar a tota la família, anàvem a tindre un bebè! Tots vàrem pegar un gran crit i donarem l’enhorabona als meus tios, per fi anava a tindre un cosí o cosina més xicotet que jo.
Els mesos anaven passant i ma tia Elo cada dia tenia la panxa més gran. Un dia dinant en el xalet dels iaios, ma tia Elo va agafar la meua mà i em va posar a la panxeta, vaig notar que es menejava, al principi em va fer molta impressió, però després soles volia tocar-la i notar les sues patadetes.
Els meus tios anaven a l’hospital per a veure com anava el creixement del bebè i ens ensenyaven fotos (ecografies) i podíem veure la seua careta i parts del seu cos. Ens varen dir el sexe del bebè, jo volia que fora un xiquet i així va ser, anava a tindre un cosí i el seu nom seria Mateo!
Tots esperàvem amb ganes el naixement de Mateo, però ell estava tant a gustet a la panxeta que no volia eixir.
Va arribar el gran dia ,el dia 23 de novembre Mateo anava a nàixer amb un part provocat. Ma tia Elo va patir molt però com és una campiona després de 12 hores va rebre el món a Mateo.
Mon tio José va eixir i ens va dir que Mateo ja havia naixcut i que havia anat tot molt bé ,va pesar 3300 kg i la seua mesura era de 51 cm.
Al dia següent els meus pares ens varen dur a mi i al meu germà Toni a conèixer-lo a l’hospital.
Vàrem entrar a l’hospital i vaig abraçar als meus tios i després vaig vore al meu cosí Mateo.
Estava a la cuna dormint. Era molt guapo i tenia les galtetes rojetes, les seues manetes estaven arrugades, li vaig pegar un beset al cabet i el vaig acariciar. Estava molt content d’estar al costaet de Mateo i tinc moltíssimes ganes que ja puga caminar i poder jugar amb ell al futbol.
Adrià Cervera 5é Primària.
